La Sally Normand portava el tutú de la seva àvia. Es va pintar els llavis i va ballar tot el matí mentre ell treballava. Una melodia maca sonava al tocadisc i ella es movia com una ploma alçant els braços. S'allunyava de la finestra que no tenia cortines evitant que el seu marit no la trobàs perdent el temps.
De sobte i sense esperar-ho va sentir la porta i es va amagar davall la taula del menjador. Es va veure des dels ulls del seu marit, amagada amb un tutú i els llavis vermells i es va sentir culpable i ridícula.
-Sally! on ets Sally! Que no vens a rebre el teu marit?-tot seguit d'un silenci sepulcral.
La Sally va sortir corrent cap a l'habitació i va intentar tancar la porta sense èxit perque el seu marit impedia el seu propòsit. Va empènyer la porta i ella va caure a l'altre costat. Es van mirar fixament als ulls com una zebra i un lleó (La Sally, per desgràcia, era la zebra).
-Ets una nena dolenta, Sally. Ets una nena dolenta i totes les nenes dolentes reben el seu càstig.
No hay comentarios:
Publicar un comentario