martes, 19 de abril de 2011

Giro-ndo

Has jugado con tanta gente y tantas veces, que tu piel huele a barajas usadas. ¿puede brindarnos alguna clase de atractivos una mujer terrestre después de haber conocido a una etérea? Contestame tú, tú que después de arrojarlo todo por la borda eres capaz de ascender hacia tu propia nada.
Ahora estás cansado de estar siempre contigo,de hallarte cada día,cuando termina el sueño, allí, donde te encuentras, con las mismas narices..., y hoy sentada junto a tí es tan real el paisaje que parece fingido.. me encanta esta calma, este silencio con olor a muerto.... sin carne, puro hueso.

Ni las mujeres son capaces de limar tus aristas a fuerza de dulzura, de habilidad y paciencia. Cuando una luna fantasmal nevaba su luz en las techumbres, los ruidos adquirían psicologías criminales. No sabía si era yo quien se olvidaba de mi sombra... o si mi sombra se olvidaba de mí y me dejaba a la deriva, sola.. sola contigo.

Y hoy, aqui, ante ti se arrodilla mi silencio. Sólo el viento merece acompañarte. He perdido la vida, no sé dónde, ni cuándo y ando como Monalisa, sonrío escondiendo la dicotomía "tristeza-alegría". Cúbrete el rostro y llora, pero no te detengas. Estoy cogiéndote la mano, pues sé que tus luces trasnochadas, al apagarse te dejan todavía más solo....


                                                        como sola me quedé yo, tras mi afonía por gritar Socorro.

Será verdad eso de que la "maja vestida", es más interesante y erótica que la "maja desnuda".
Los únicos brazos entre los cuales quieres pasar la vida, son los brazos de la Venus que ha perdido los brazos....




lunes, 18 de abril de 2011

Llucia

Creuràs que el temps passa ràpid,
que el bons records fan mal...
però has vengut a recordar-me que créixer no és tant dolent.

Tendràs a les mans un món de mars blaus,
de rius, de cels estirats o huracanats.

Els ocells tenen ales i volen, ja ho veuràs,
i tú pots observar-los des d'aqui abaix o volar al seu costat.

Les ombres et tocaran i et faran mal...
però sempre hi ha algú que et cercarà per pintar el futur,
algú com tú, amb qui compartir el vol.

Tu fas el món més humà i obert, més real, més igual, més just i mes net.

Acabes d'arribar i jo ja estic aprenent de tú

lunes, 11 de abril de 2011

Una dona segrestada torna a casa

Una dona torna a casa després de ser segrestada dos anys al fons del mar. La dona no ha volgut fer cap declaració al respecte però la seva família diu que ha estat un període llarg d'anyorança i de records i que tenir-la a casa es extrany per que fa olor d'un lloc que no és casa seva, però ha tornat en bon estat i ara és a la seva habitació.

El seu segrestador va entregar-la sense cap signe de violència diguent que se l'estimava molt i que potser amb els anys, seria ella qui tornàs al fons del mar.