lunes, 18 de abril de 2011

Llucia

Creuràs que el temps passa ràpid,
que el bons records fan mal...
però has vengut a recordar-me que créixer no és tant dolent.

Tendràs a les mans un món de mars blaus,
de rius, de cels estirats o huracanats.

Els ocells tenen ales i volen, ja ho veuràs,
i tú pots observar-los des d'aqui abaix o volar al seu costat.

Les ombres et tocaran i et faran mal...
però sempre hi ha algú que et cercarà per pintar el futur,
algú com tú, amb qui compartir el vol.

Tu fas el món més humà i obert, més real, més igual, més just i mes net.

Acabes d'arribar i jo ja estic aprenent de tú

No hay comentarios:

Publicar un comentario